Informació de l'obra

Autor: Marey, Étienne-Jules

Títol: Fusell Cronogràfic

Any: 1882

Velocitat: 12 imatges per segon.

Exposat: Musée Marey, Beaune, França.

El fusell cronofotogràfic de Marey es va fer el 1882. Aquest instrument és capaç de prendre 12 fotografies per segon, i el més interessant és que tots els marcs s'enregistren en el mateix quadre. En el canyó si troba la lent que porta incorporat un suport circular, similar al tambor d’una arma de foc, en el que en lloc de bales, hi ha una única placa fotogràfica de vidre. Al disparar el gatell, la placa circular gira davant el canyó-objectiu deixant rere seu dotze exposicions en tan sols un segon.

Fent servir aquestes imatges estudiava cavalls, aus, gossos, ovelles, burros, elefants, peixos, criatures microscòpiques, mol·luscs, insectes, rèptils, etc. Alguns ho anomenàven el "zoològic d'animació" de'n Marey.
Marey també va realitzar el famós estudi sobre els gats que prova que sempre cauen dempeus. Va realitzar estudis molt similars amb un pollastre i un gos i va trobar que podien fer pràcticament el mateix. Marey va estudiar també la locomoció humana. Va publicar un altre llibre, "Le Mouvement", l'any 1894. Marey també va fer pel·lícules. Van ser rodades a una velocitat alta (60 imatges per segon) i amb excel·lent qualitat d'imatge: amb la càmera lenta havia arribat a un nivell proper a la perfecció. La seva investigació sobre la forma de capturar i visualitzar les imatges en moviment va ajudar el camp emergent de la cinematografia. Cap al final de la seva vida va tornar a estudiar el moviment de formes abstractes, com la caiguda d'una bola. La seva última gran obra va ser l'observació i fotografia dels traçats del fum. Aquesta investigació va ser finançada en part per Samuel Pierpont Langley, sota els auspicis de la Institució Smithsonian, després que els dos es reunissin a París a l'Exposició Universal (1900). El 1901 va ser capaç de construir una màquina de fum amb 58 traçats de fum. Es va convertir en un dels primers túnels aerodinàmics de vent. 

Bibliografía:

Hulten, P. Futurismo.Palazzo Grassi, Venice, 1986.

http://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%89tienne-Jules_Marey

Informació de la obra

Autor: Giacomo Balla

Títol: La mà del Violinista (The Hand of the Violinist)

Any: 1912

Tècnica: Oli sobre tela (Oil on canvas)

Tamany: 52 x 75 cm

Exposat: Colecció d'art "Estorick Collection" de Salome and Eric Estorick. Londres.

Estorick collection of modern italian art. http://www.estorickcollection.com/gallery_hire.php

Giacomo Balla quan va estar decorant la casa de Löwenstein, va conèixer a Arthur Löwenstein, que era un violinista aficionat. En una carta a la seva família al novembre de 1912 comenta "que tenia gairebé acabat un estudi de la mà del marit i amb diferents posicions de l'arc seguint aquests moviments". Dues pàgines en el seu llibre de notes sobre ritme de l'arc i es troba cobert amb petits estudis del motiu central: la mà en moviment. Per a aconseguir una sensació de moviment i so empra unes línies de colors que se situen unes paral·leles a unes altres. Els colors que utilitza Balla són els grocs, ocres i marrons, amb petits traços de turquesa, blava, taronja, violeta i rosa. El ritme del violinista representa la concepció més madura de la idea de Boccioni sobri la relació de l'objecte i l'ambient, i això ho aconsegueix fonent aquest objecte amb el fons. La forma trapezoïdal del llenç permet a l'espectador tenir la sensació que el violí sortirà del quadre.  

Aquest blog, està dedicat a relacionar les dues obres que es mostren a continuació:



                              "Rifle Cronográfico". Marey, 1890     //     "La mano del violinista". Giacomo Balla, 1912