RELACIÓ CRONOFOTOGRAFIA - FUTURISME
Les arts visuals s’han vist influenciades per aspectes dinàmics de la fotografia i la cinematografia, les quals són capaces de recollir múltiples perspectives de la realitat, com el cubisme i el futurisme, però l'obra de Duchamp “Nu descendant un escalier”, guarda una referència més directe, sobre això ell comenta:
Tal i com es deia en el Manifest tècnic de la pintura futurista que Balla subscriu el 1910, “un cavall no té quatre potes, sinó vint”. Així, per desplegar la seva estratègia de multiplicació de les extremitats, va fer servir les cronofotografies de Étinne-Jules Marey que ja el 1882 havia reproduït els moviments a peu i en l’aire de humans i animals. Els estudis de Marey són pràcticament copiats per Balla.
Bibliografia:
CABANE, P., Conversaciones con Marcel Duchamp. Ed. Anagrama, Barcelona, 1972
http://www.upv.es/laboluz/2222/temas/im_tec.htm
http://vailima.blogia.com/temas/sabias-que....php
MOVIMENT
Desplaçament d'un cos, canvi de posició en l'espai. Gran Larousse Català. Volum 7. Ed. Planeta, Barcelona, 1982
L'home desde molt temps enrere ha volgut reproduir el moviment.
5000 a/c - OMBRES XINESES
Les ombres xineses no van néixer a Xina, malgrat el seu nom, sinó a l'illa de Java, aproximadament uns cinc mil anys abans de JC.
Concebudes originalment com a joc infantil, les ombres xineses van donar vida al teatre d'ombres que, procedent d'Orient, es va popularitzar a Alemanya i França, i posteriorment a tot el món. Les ombres xineses constitueixen un dels primers esforços per materialitzar l'ancestral afany humà de reproduir el moviment sobre una pantalla, i en aquest sentit poden concebre com un remot antecedent del cinema.
1820/1825 - TAUMÀTROP
El taumàtrop (del grec thauma (meravella) i tropos (acció de girar)) és una joguina òptica que aprofita l'efecte de la persistència de la visió o persistència retiniana.
Es tracta d'un disc dibuixat per les dues cares, amb dues parts complementàries d'una mateixa escena, al qual es lliguen dos fils de manera que en fer-lo girar ràpidament se superposen les imatges de cadascuna de les seves cares i es pot veure l'escena sencera. Si a una cara hi ha el dibuix d'un ocell i a l'altra el d'una gàbia, en fer anar la joguina veurem l'ocell dins la gàbia.
Va ser inventat entre 1820 i 1825, però la seva paternitat és discutida. Habitualment s'atribueix al metge anglès John Ayrton Paris que ho va utilitzar el 1824 al Royal College of Physicians de Londres per tal de demostrar el fenomen de la persistència retiniana. Però s'hauria basat a les idees de l'astrònom John Herschel i del geòleg William Henry Fitton.
1831 - FENAQUISTOSCOPI
El fenaquistoscopi (del grec phénakistiscos (enganyar) i scopein (examinar, mirar)) va ser la primera joguina òptica que permetia reproduir el moviment d'una imatge. Es basava a l'efecte de la persistència de la visió o persistència retiniana i va ser inventat simultàniament el 1831 pel físic belga Joseph Plateau i pel matemàtic i inventor austríac Simon Ritter von Stampfer.
L'aparell és compost per un disc giratori de cartró, un amb una sèrie d'escletxes o ranures equidistants i una sèrie de dibuixos que descomposen les fases d'un moviment a una de les seves cars. L'espectador es posa devant d'un mirall i col·loca les imatges de cara al mirall de manera que en en fer girar el disc i mirar a través d'una ranura s'obté la il·lusió de les imatges en moviment. La separació entre les escletxes fa el paper d'obturador de manera que la imatge retinguda al cervell pot unir-se amb la imatge següent del disc, donant sensació de moviment quan el cartró gira a una velocitat adequada.
1834 - ZOÒTROP
El zoòtrop (del grec zoon (animal) i tropos (acció de girar)) és una joguina òptica inventada per William George Horner el 1834. Es basa en el fenomen de la persistència de la visió o persistència retiniana per crear la il·lusió de moviment. S'inspirava en el fenaquistoscopi per donar un moviment cíclic a una imatge dibuixada en una banda i col·locada dins el cilindre del tambor. El seu creador li donà el nom original de daedaleum, fent referència a l'arquitecte grec Dèdal, creador del laberint de Creta i suposat inventor de les imatges humanes i animals dotades de moviment. Es popularitzà però amb el nom de zoòtrop o tambor màgic, roda de la vida o roda del diable.
El zoòtrop era composat d'un tambor circular amb unes petites ranures homogèniament distribuïdes a la seva part superior i una tira d'imatges que descomposaven un moviment cíclic enganxada a la part interior del tambor, just per sota de les ranures. En girar el tambor si es mirava a través d'una de les ranures s'obtenia la il·lusió del moviment
1868 - FOLOIOSCOPI
El primer folioscopi fou patentat pel britànic John Barnes Linnet el setembre de 1868 amb el nom de kineògraf ('imatge en moviment'). Fou la primera forma d'animació que va emprar una seqüència lineal d'imatges en lloc de circular (el vell Fenaquistoscopi).
1877 - Edward Muybridge estudiant el galop d’un cavall, va aconseguir descompondre el seu moviment utilitzant 48 càmeres.
1879 - ZOOPRAXISCOPI
El zoopraxiscopi és un aparell inventat el 1879 que utilitzava la llum per a projectar imatges seqüenciant-les mitjançant l'ús d'un disc de cristall, inventat per Eadweard Muybridge. Fou molt important en el desenvolupament inicial del cinema, anterior al cinematògraf.
1882 - FUSELL CRONOGRÀFIC
Étienne Jules Marey crea el fusell cronogràfic i descompon fotogràficament el moviment mitjançant la utilització d’una única càmera. El fusell cronogràfic.
1884 - Als Estats Units, la companyia Eastman Kodak produeix i comercialitza, tires y rotlles de cel·luloide.
1890 - Marey substitueix la cinta de paper per la de cel·luloide emulsionada.
Les arts visuals s’han vist influenciades per aspectes dinàmics de la fotografia i la cinematografia, les quals són capaces de recollir múltiples perspectives de la realitat, com el cubisme i el futurisme, però l'obra de Duchamp “Nu descendant un escalier”, guarda una referència més directe, sobre això ell comenta:
Pierre Cabane - ¿No hi ha en “Nu descendant un escalier” una influencia cinematogràfica?
Marcel Duchamp - Evidentment. Es cosa de Marey...
Pierre Cabane - La cronofotografia?
Marcel Duchamp - Sí, Ja havia vist en la il·lustració d’un llibre de Marey com representava a les persones que practicaven esgrima, o als cavalls a galop, amb un sistema de puntejat que delimitava els moviments diversos. D’aquesta manera explicava la idea del paral·lelisme elemental. Això té un aspecte molt presuntuos com a fórmula, però es divertit.
Això es el que em va donar la idea de l’execució de “Nu descendant un escalier”. Vaig utilitzar una mica aquest procediment en el esboç però, prioritàriament, en el últim estadi del quadre. Això va succeir d’una manera definitiva entre desembre i gener de 1912.
 |
| Nu baixant l'escala. 1912 (Duchamp) |
 |
| Estudis del moviment humà (Marey) |
 |
| Dona baixant una escala (Muybridge) |
RELACIÓ BALLA - MAREY
Tal i com es deia en el Manifest tècnic de la pintura futurista que Balla subscriu el 1910, “un cavall no té quatre potes, sinó vint”. Així, per desplegar la seva estratègia de multiplicació de les extremitats, va fer servir les cronofotografies de Étinne-Jules Marey que ja el 1882 havia reproduït els moviments a peu i en l’aire de humans i animals. Els estudis de Marey són pràcticament copiats per Balla.
Bibliografia:
CABANE, P., Conversaciones con Marcel Duchamp. Ed. Anagrama, Barcelona, 1972
http://www.upv.es/laboluz/2222/temas/im_tec.htm
http://vailima.blogia.com/temas/sabias-que....php
MOVIMENT
L'home desde molt temps enrere ha volgut reproduir el moviment.
5000 a/c - OMBRES XINESES
Les ombres xineses no van néixer a Xina, malgrat el seu nom, sinó a l'illa de Java, aproximadament uns cinc mil anys abans de JC.
Concebudes originalment com a joc infantil, les ombres xineses van donar vida al teatre d'ombres que, procedent d'Orient, es va popularitzar a Alemanya i França, i posteriorment a tot el món. Les ombres xineses constitueixen un dels primers esforços per materialitzar l'ancestral afany humà de reproduir el moviment sobre una pantalla, i en aquest sentit poden concebre com un remot antecedent del cinema.
 |
| Titella per teatre xinès |
1820/1825 - TAUMÀTROP
El taumàtrop (del grec thauma (meravella) i tropos (acció de girar)) és una joguina òptica que aprofita l'efecte de la persistència de la visió o persistència retiniana.
Es tracta d'un disc dibuixat per les dues cares, amb dues parts complementàries d'una mateixa escena, al qual es lliguen dos fils de manera que en fer-lo girar ràpidament se superposen les imatges de cadascuna de les seves cares i es pot veure l'escena sencera. Si a una cara hi ha el dibuix d'un ocell i a l'altra el d'una gàbia, en fer anar la joguina veurem l'ocell dins la gàbia.
Va ser inventat entre 1820 i 1825, però la seva paternitat és discutida. Habitualment s'atribueix al metge anglès John Ayrton Paris que ho va utilitzar el 1824 al Royal College of Physicians de Londres per tal de demostrar el fenomen de la persistència retiniana. Però s'hauria basat a les idees de l'astrònom John Herschel i del geòleg William Henry Fitton.
 |
| Traumàtrop |
1831 - FENAQUISTOSCOPI
El fenaquistoscopi (del grec phénakistiscos (enganyar) i scopein (examinar, mirar)) va ser la primera joguina òptica que permetia reproduir el moviment d'una imatge. Es basava a l'efecte de la persistència de la visió o persistència retiniana i va ser inventat simultàniament el 1831 pel físic belga Joseph Plateau i pel matemàtic i inventor austríac Simon Ritter von Stampfer.
L'aparell és compost per un disc giratori de cartró, un amb una sèrie d'escletxes o ranures equidistants i una sèrie de dibuixos que descomposen les fases d'un moviment a una de les seves cars. L'espectador es posa devant d'un mirall i col·loca les imatges de cara al mirall de manera que en en fer girar el disc i mirar a través d'una ranura s'obté la il·lusió de les imatges en moviment. La separació entre les escletxes fa el paper d'obturador de manera que la imatge retinguda al cervell pot unir-se amb la imatge següent del disc, donant sensació de moviment quan el cartró gira a una velocitat adequada.
 |
| Fenaquistocopi |
1834 - ZOÒTROP
El zoòtrop (del grec zoon (animal) i tropos (acció de girar)) és una joguina òptica inventada per William George Horner el 1834. Es basa en el fenomen de la persistència de la visió o persistència retiniana per crear la il·lusió de moviment. S'inspirava en el fenaquistoscopi per donar un moviment cíclic a una imatge dibuixada en una banda i col·locada dins el cilindre del tambor. El seu creador li donà el nom original de daedaleum, fent referència a l'arquitecte grec Dèdal, creador del laberint de Creta i suposat inventor de les imatges humanes i animals dotades de moviment. Es popularitzà però amb el nom de zoòtrop o tambor màgic, roda de la vida o roda del diable.
El zoòtrop era composat d'un tambor circular amb unes petites ranures homogèniament distribuïdes a la seva part superior i una tira d'imatges que descomposaven un moviment cíclic enganxada a la part interior del tambor, just per sota de les ranures. En girar el tambor si es mirava a través d'una de les ranures s'obtenia la il·lusió del moviment
 |
| Zoòtrop |
1868 - FOLOIOSCOPI
El primer folioscopi fou patentat pel britànic John Barnes Linnet el setembre de 1868 amb el nom de kineògraf ('imatge en moviment'). Fou la primera forma d'animació que va emprar una seqüència lineal d'imatges en lloc de circular (el vell Fenaquistoscopi).
 |
| Folioscopi |
CRONOFOTOGRAFIA
1874 - REVÒLVER ASTRONÒMIC
La cronofotografia va començar a ser investigada per Pierre Janssen el 1874, al intentar registrar el moviment dels planetes amb un aparell al que va nombrar revòlver astronòmic.
1876 - PRAXINOSCOPI
Un praxinoscopi (del grec praxis (moviment) i skopein (examinar, mirar)) és una joguina òptica, un giny d'animació inventat per Charles-Émile Reynaud el 1876 (patent del 1877).
El praxinoscopi és constituït per un tambor giratori, un cilindre central immòbil envoltat de miralls acoblats i una tira de 12 dibuixos fixada al la part interior del tambor que composen un moviment cíclic; de manera que quan gira el tambor, si es mira un dels miralls de l'interior, la successió d'imatges crea la impressió de moviment. Es tracta d'una versió perfeccionada del zoòtrop de William George Horner, les ranures d'aquell s'han substituït per 12 miralls rectangulars que reflecteixen cadascuna de les imatges de la tira de dibuixos, amb això s'elimina l'efecte d'obturació que provocava l'espai entre dues ranures i se n'obté una sensació de moviment menys sobtat i amb millor visibilitat i més lluminositat.
El praxinoscopi va rebre una menció a l'Exposició universal de París del 1878 i va tenir força èxit comercial, essent la base per altres invencions de Reynaud com el praxinoscopi teatre, el praxinoscopi projector i el teatre òptic
La cronofotografia va començar a ser investigada per Pierre Janssen el 1874, al intentar registrar el moviment dels planetes amb un aparell al que va nombrar revòlver astronòmic.
 |
| Pierre Janssen |
1876 - PRAXINOSCOPI
Un praxinoscopi (del grec praxis (moviment) i skopein (examinar, mirar)) és una joguina òptica, un giny d'animació inventat per Charles-Émile Reynaud el 1876 (patent del 1877).
El praxinoscopi és constituït per un tambor giratori, un cilindre central immòbil envoltat de miralls acoblats i una tira de 12 dibuixos fixada al la part interior del tambor que composen un moviment cíclic; de manera que quan gira el tambor, si es mira un dels miralls de l'interior, la successió d'imatges crea la impressió de moviment. Es tracta d'una versió perfeccionada del zoòtrop de William George Horner, les ranures d'aquell s'han substituït per 12 miralls rectangulars que reflecteixen cadascuna de les imatges de la tira de dibuixos, amb això s'elimina l'efecte d'obturació que provocava l'espai entre dues ranures i se n'obté una sensació de moviment menys sobtat i amb millor visibilitat i més lluminositat.
El praxinoscopi va rebre una menció a l'Exposició universal de París del 1878 i va tenir força èxit comercial, essent la base per altres invencions de Reynaud com el praxinoscopi teatre, el praxinoscopi projector i el teatre òptic
 |
| Praxinoscopi |
1877 - Edward Muybridge estudiant el galop d’un cavall, va aconseguir descompondre el seu moviment utilitzant 48 càmeres.
 |
| Edward Muybridge |
1879 - ZOOPRAXISCOPI
El zoopraxiscopi és un aparell inventat el 1879 que utilitzava la llum per a projectar imatges seqüenciant-les mitjançant l'ús d'un disc de cristall, inventat per Eadweard Muybridge. Fou molt important en el desenvolupament inicial del cinema, anterior al cinematògraf.
 |
| Zoopraxiscopi |
1882 - FUSELL CRONOGRÀFIC
Étienne Jules Marey crea el fusell cronogràfic i descompon fotogràficament el moviment mitjançant la utilització d’una única càmera. El fusell cronogràfic.
 |
| Fusell Cronogràfic, 1882 |
Més tard, Marey substitueix la placa metàl·lica, per pel·lícula de paper, permetent així major nombre d’exposicions en menys temps.
 |
| Étinne Jules Marey |
1884 - Als Estats Units, la companyia Eastman Kodak produeix i comercialitza, tires y rotlles de cel·luloide.
 |
| Rotlle de cel·luloide |
1890 - Marey substitueix la cinta de paper per la de cel·luloide emulsionada.
Un any abans, l’inventor nord-americà Thomas Alva Edison ja havia incorporat aquesta pel·lícula a las investigacions que realitza la seva empresa en el camp de la cronofotografia, adoptando un ancho de película de trenta cinc milímetres, con perforaciones para el arrastre. La decisión de Edison de usar perforaciones para controlar el pase de película será uno de sus más grandes aciertos y en seguida se extenderá a todo el mundo, con el nombre de perforación americana.
 |
Quinetoscopi d'Edison. 1891 |
1894 - MUTOSCOPI
El mutoscopi va ser un dispositiu cinematogràfic primitiu patentat per Herman Casla el 21 de novembre de 1894. Igual que el kinetoscopi de Thomas Edison, la projecció de la pel lícula no es feia en una pantalla, sinó per a una sola persona. No obstant això, era més barat i més senzill que el kinetoscopi. El mutoscopi el comercialitzar American Mutoscope & Biograph Company (més tard anomenada American Mutoscope & Biograph Company ) i va superar fàcilment les vendes de la màquina Peep show Edison.
 |
| Mutoscopi |
1895 - CINEMATÒGRAF
Fou la primera màquina capaç de gravar i projectar pel·lícules de cinema.
La invenció del cinematògraf fou obra dels germans Lumière a la fi del segle XIX.
El 28 de desembre del 1895 va tindre lloc la primera exhibició amb públic del cinematògraf Lumière a un saló del Grand Café París. El programa constava d'onze pel·lícules de 15 a 20 metres cadascuna. La duració total fou de 20 minuts i el preu de les localitats d'un franc. Aquestes pel·lícules estaven realitzades per Louis Lumière i interpretades pels seus familiars i amics. D'entre les pel·lícules destaquen L'eixida dels obrers de la fàbrica Lumière; L'arribada del tren, pel·licula tractada amb profunditat de camp i El jardiner regat, una comèdia considerada la primera pel·lícula narrativa de la història del cinema.
 |
| Cinematògraf |
FUTURISME
1909 - El futurisme és el moviment inicial dels corrents d'avantguarda artístics. Fou fundat a Itàlia per Filippo Tommaso Marinetti, qui va publicar el Manifest del Futurisme el 20 de febrer de 1909 al diari Le Figaro de París. El Futurisme és un dels primers moviments de l'avantguarda artística, sorgit a Itàlia en el 1909. El futurisme va ser anomenat així per la seva intenció de trencar absolutament amb l'art del passat.
Per a expressar el moviment, repeteixen la mateixa imatge, com si fos una seqüència fílmica, i això ho van anomenar simultaneisme.
Manifest Futurista. Filippo tommasso Marinetti, 1909
- Volem cantar l'amor al perill, el costum a l'energia i a la temeritat.
- El valor, l'audàcia, la rebel·lia, seran elements essencials de la nostra poesia.
- La literatura ha exaltat fins avui la immobilitat del pensament, l'èxtasi i la son. Nosaltres volem exaltar el moviment agressiu, l'insomni febril, la cursa, el salt mortal, la bufetada i el cop de puny.
- Nosaltres afirmem que la magnificència del món s'ha enriquit amb una bellesa nova: la bellesa de la velocitat. Un cotxe de carreres amb el seu capó adornat amb grans tubs semblants a serpents d'alè explosiu... un cotxe brogent, que sembla que corre sobre la metralla, és més bell que la Victòria de Samotràcia.
- Nosaltres volem alabar l'home que s'agafa al volant, la llança ideal del qual travessa la Terra, llançada a córrer, fins i tot pel circuit de la seva òrbita.
- Cal que el poeta es prodigui, amb ardor, pompa i liberalitat, per tal d'augmentar l'entusiàstic fervor dels elements primordials.
- No hi ha bellesa sinó en la lluita. Cap obra que no tingui un caràcter agressiu no pot ser una obra mestra. La poesia ha d'ésser concebuda com un assalt violent contra les forces desconegudes, per reduir-les a postrar-se davant l'home.
- Nosaltres estem damunt el promontori més elevat dels segles...! Per què hem de mirar enrere, si volem traspassar les misterioses portes de l'Impossible? El Temps i l'Espai moriren ahir. Nosaltres ja vivim en l'absolut, perquè ja hem creat l'eterna velocitat omnipresent.
- Nosaltres volem glorificar la guerra –única higiene del món–, el militarisme, el patriotisme, el gest destructor dels llibertaris , els bells ideals pels quals hom mor i el menyspreu per la dona.
- Nosaltres volem destruir els museus, les biblioteques, les acadèmies de tota mena, i combatre el moralisme, contra el feminisme i contra qualsevol vilesa oportunista o utilitària.
- Nosaltres cantarem a les grans multituds mogudes per la feina, pel plaer o per la revolta: cantarem a les marees multicolors i polifòniques de les revolucions en les capitals modernes; cantarem al vibrant fervor nocturn dels arsenals i de les drassanes incendiades per violentes llunes elèctriques; a les estacions àvides, devoradores de serpents que fumegen a les fàbriques penjades als núvols pels recargolats fils dels seus fums; als ponts semblants a gimnastes gegants que salten els rius llampeguejats al sol amb resplendor de ganivets; als vaixells de vapor aventurers que flairen l'horitzó, a les locomotores de pit ample, que trepitgen els rails com enormes cavalls d'acer embridats de tubs, i al vol relliscós dels aeroplans, l'hèlix dels quals xiscla al vent com una bandera i sembla que aplaudeixi com una boja massa entusiasta.
- És des d'Itàlia que nosaltres llancem al món aquest nostre manifest de violència atropelladora i incendiària, amb el qual fundem avui el "Futurisme", perquè volem alliberar aquest país de la seva fètida gangrena de professors, d'arqueòlegs, de cicerones i d'antiquaris.
- Ja durant massa temps Itàlia ha estat un mercat de drapaires. Nosaltres volem alliberar-la dels innombrables museus que la cobreixen tota de cementiris innombrables.
 |
| Filippo tommasso Marinetti, 1876 - 1944 |
Vull destecà l'apartat 4rt d'aquest manifest, el qual dicta el següent, "Nosaltres afirmem que la magnificència del món s'ha enriquit amb una bellesa nova: la bellesa de la velocitat. Un cotxe de carreres amb el seu capó adornat amb grans tubs semblants a serpents d'alè explosiu... un cotxe brogent, que sembla que corre sobre la metralla, és més bell que la Victòria de Samotràcia."
En aquest apartat mostren clarament la importància que li donen al moviment, i la voluntat de trencar absolutament amb l'art del passat.
Bibliografia:
 |
| La Victòria de Samotràcia |
En aquest apartat mostren clarament la importància que li donen al moviment, i la voluntat de trencar absolutament amb l'art del passat.
Bibliografia:
http://www.slideshare.net/alexanderdroles/futurismo-presentation-670329
http://www.independent.co.uk/arts-entertainment/art/features/motion-pictures-movement-in-art-and-popular-culture-1877679.html
http://es.wikipedia.org
http://es.wikipedia.org
http://www.mcu.es/cine/MC/FE/Documentacion/InspeccionTecnicaHTM/11-InspeccionTecnica-4Parte2.htm
0 comentarios: